SENYOR GRIPAU, SENYORA MORT / Josep Sebastià Pons

Recital poètic i musical a partir de textos del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons

Sala

Josep Palau i Fabre

Dates

Del 6 de febrer al 2 de març de 2014

Sinopsi

A partir d’una selecció de poemes de Josep Sebastià Pons es construeix un espectacle auster centrat en la naturalesa. En una primera part, els poemes remeten al final de l’hivern i la primavera; una segona part, que fa parlar els animals i la naturalesa, evoca l’estiu, i una breu part final, tardoral, clou amb la “Faula de la mort”.

L’espectacle aposta per la senzillesa i la precisió per deixar al vers i la paraula tota la seva força, el seu protagonisme com a personatge principal, a través de diferents llenguatges interdisciplinaris.

Sobre l'espectacle

Aquest espectacle em va venir tot sol. La poesia de Pons, dins un univers molt cohesionat, és força diversa. Mentre llegia les seves poesies completes, em van atreure poderosament l'atenció les dedicades a les bestioles més humils de la naturalesa: una mena de faules, però, que, si eren alliçonadores, ho eren des del sentiment i del pensament contemporani. A més a més, veia en aquestes petites faules un potencial dramàtic gairebé tan gran com el poètic. Directament, em demanaven de ser posades en escena. Per bastir aquest petit però tan variat univers, de seguida em vaig sentir impulsat a recórrer a la interdisciplinarietat, cosa que, d'acord amb l'exigència d'austeritat que m'inspirava Pons, permetia reduir a l'extrem les persones a escena mentre que s'hi multiplicaven exponencialment els personatges. Per articular tota aquesta diversitat, sense renunciar al protagonisme absolut de la paraula poètica, vaig decidir d'una banda recórrer a la música, entesa com un llenguatge escènic més i no com a il·lustració o acompanyament, i vaig pensar de seguida en Marc Egea; de l’altra, construir la progressió dramàtica a partir de dos personatges, el Poeta i en Ventura, el seu alter ego rústic.

ALBERT MESTRES

Josep Sebastià Pons

És d'aquells poetes que fan la seva sense fer soroll. No es va moure mai de lloc. Va viure sempre al Rosselló, tot i que va fer la Primera Guerra Mundial. Des de la Universitat de Perpinyà va anar fent feina també, sobretot en l'estudi de la literatura rossellonesa moderna (segles XVII i XVIII). Amb la seva dona es va instal·lar a Illa, on es va dedicar a la contemplació de la natura i la plasmació d'aquesta contemplació en la poesia. De tarannà més aviat escèptic, la mort de la seva dona el va marcar definitivament. La presència de l'absent circula pels poemes de Pons amb fonda delicadesa. Pons va aïllar-se del tot, i la seva poesia, alhora que agafava el vol cap a les altes esferes de la poesia universal, va esdevenir gairebé un monòleg, o més ben dit un diàleg mut amb la natura.

Pons, considerat el gran poeta del Rosselló però que podem qualificar de gran poeta del segle XX tout court, va destil·lar en els últims anys de la seva vida una poesia d'alta volada i sublim subtilesa, sense deixar mai de tocar de peus a terra, amb els temes recurrents de l'absència de l'estimada i el pas inexorable del temps.

Fitxa artística

Dramatúrgia i direcció Albert Mestres

A partir de textos de Josep Sebastià Pons

Intèrprets Anna Berenguer, Neus Pàmies (l’última setmana), Aina Huguet i Marc Egea

Música Marc Egea

Espai, llums i objectes José Menchero

Vestuari Raquel Bonillo

Amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes

Horaris i preus

De dijous a dissabte a les 22.00 hores. Diumenge a les 20 hores

Preu 12 €

ENTRADES
PREMSA //

DOSSIER DE PREMSA